NOTA LLEGIDA A LA RODA DE PREMSA CELEBRADA AL GRAN TEATRE DEL LICEU EL 29 DE JUNY DE 2023 EN MOTIU DE LA PRESENTACIÓ DE L’ÒPERA LA INCORONAZIONE DI POPPEA DE CLAUDIO MONTEVERDI
Vull començar per agrair al Director Artístic del Gran Teatre del Liceu, Sr. Víctor García de Gomar i al seu Director Executiu Sr. Valentí Oviedo, per fer possible aquesta bella oportunitat de poder per donar nova vida a aquesta colpidora òpera de Claudio Monteverdi, L’Incoronazione di Poppea (1642) inspirada en el llibret del poeta i escriptor Francesco Busenello. Serem a l’escena amb el meu assistent el mestre Luca Guglielmi, cap del grup de baix continu, tot el magnífic grup de cantants solistes, el conjunt de músics de Le Concert des Nacions, i l’ajuda indispensable de la Xesca Llabrés i de tot l’equip tècnic del Liceu i de David Galán de la Fundació CIMA.
Molt bon coneixedor de la societat del seu temps, el llibretista Francesco Busenello es va doctorar a la Universitat de Pàdua el 1619, exercint d’excel·lent jurista a Venècia. Certament el seu llibret es pot entendre, d’un costat, com una crítica dura i paròdica de l’aristocràcia veneciana, que en aquella època estava minada per la corrupció, la disbauxa eròtica sexual i una profunda decrepitud moral, o també, de l’altre costat, es pot interpretar com una justificació al·legòrica, i al mateix temps un elogi als qui posseïen el poder absolut, i consideraven que “les lleis s’apliquen als súbdits, no als qui manen”.
Monteverdi, un músic que ens apassiona i amb el què treballem des de fa més de mig segle, fa servir també un llenguatge musical absolutament actual, perquè busca sempre en cada paraula la millor manera d’expressar els sentiments. Amb la seva revolució del “Recitar cantando”, és ell, i els seus amics de la Camerata de Bardi a Florència (Caccini, Peri i Frescobaldi), que s’inventen aquesta nova manera d’unir el text al cant, per tal d’emocionar-nos amb totes les seves facetes d’expressivitat i de bellesa, de tendresa i de passió amorosa, de gràcia i de malenconia, però també de fúria i de guerra. És ell també qui s’inventa aquesta “guerra amorosa”, aquest estil “Concitato” que, com li agradava dir, ens permet de transmetre de la manera més intensa els sentiments i les expressions humanes més contrastades i profundes.
Sigui una visió o l’altra, el fet que Calixto Bieito situï la versió escènica en ple segle XX dona a l’espectacle encara un atmosfera de molta més actualitat, i quan dic de molta actualitat és perquè penso que malauradament la violència continua estan molt present en la nostra societat: la violència de gènere, els assassinats a les dones, les agressions sexuals a joves, a homosexuals, als LGTBI, als immigrants i als sense sostre,… Tantes xacres que augmenten dia rere dia i que vivim amb consternació i amb dolor.
Per tot això, i malgrat tot el meu respecte i admiració per l’original i sempre provocativa imaginació del Sr. Calixto Beito, crec que avui tinc el deure moral de manifestar amb la màxima claredat que no comparteixo l’ús exagerat i innecessari de tanta violència gratuïta que s’introdueix en tants moments de la posada en escena d’aquesta obra.
Contra aquesta visió nosaltres farem sempre prevaldre la força de la música, perquè tots els que participem a aquesta producció estimem Monteverdi, i per tant, independentment del que passi en escena, sempre posarem en valor tota la bellesa i l’emoció de la seva música. Si hi ha bellesa i emoció en l’art i en la música, sempre ajudarà l’ésser humà a elevar-se, a dignificar-se, a esdevenir una millor persona, per sobre de la inclinació que pugui tenir en determinades circumstàncies a comportar-se amb crueltat.
Cada vespre al Liceu, malgrat la disbauxa, la violència i les contradiccions, nosaltres continuarem sempre cantant i tocant, compromesos amb el sentit profund de les arts, convençuts que “la bellesa podrà salvar el món”.
Jordi Savall
Bellaterra, 29 de juny 2023
Compartir