Jordi Savall (Igualada, 1941) va viure dijous a la nit una fita que ja forma part de la història musical europea: el seu debut al capdavant de la Berliner Philharmoniker, una de les orquestres més prestigioses del món. Als 84 anys, Savall es converteix en el director més longeu a dirigir la formació des de la seva fundació el 1882, un esdeveniment que la premsa alemanya i catalana coincideixen a qualificar d’“històric”, “refinat” i “extraordinari”.
© Lena Laine
En l’acústica envoltant de la sala gran de la Filharmonia de Berlín, “els sons que coordina la batuta de Jordi Savall s’eleven davant d’un públic amb fama d’exigent”, tal com escriu La Vanguardia. El gran mestre català, “visionari entusiasta de la recuperació activa del repertori antic”, debuta al capdavant de l’orquestra titular en tres concerts consecutius que van estar rebuts amb llargues ovacions i un entusiasme unànime. Amb una elegant austeritat i economia de moviments, Savall va conduir una actuació “vibrant, rica en contrastos, amb moments de franca alegria, de melodia tenebrosa o de passió eixelebrada”, segons destaca el mateix diari.
El programa, dedicat a tres grans obres del segle XVIII –Naïs de Jean-Philippe Rameau, Don Juan de Christoph Willibald Gluck i la Simfonia núm. 41 Júpiter de Mozart–, va esdevenir un exemple de la capacitat única de Savall per unir rigor històric, sensibilitat i carisma. La Vanguardia subratlla l’“apogeu de sons barrocs” i la fusió de “temes resplendents” en la Júpiter, mentre posa en relleu la presència d’instruments com la musette de cour, el clavicèmbal i la tiorba, símbols de l’empremta pionera de Savall en la recuperació de sonoritats originals.
El Punt Avui qualifica el concert de “per al record”, amb un Rameau que va sonar “transparent, càlid” i sorprenentment proper a la sonoritat d’una orquestra d’instruments originals. El diari destaca moments “d’una bellesa inefable” i una lectura de la Júpiter “trepidant i joiosa”, que equival a la construcció de “tres castells musicals de gamma alta”.
A Alemanya, les valoracions han estat igualment entusiastes. Der Tagesspiegel defineix Savall com un “grandseigneur” que dirigeix Mozart amb una elegància natural i interpreta la Júpiter “com un manifest de la joia de viure”. La Berliner Morgenpost remarca la “saviesa i calidesa” del director, que fa “parlar” la música i deixa fluir Mozart “amb una naturalitat extraordinària”.
Aquesta quarta crítica, subratlla també l’autoritat i delicadesa del mestre. Hi destaca que Savall és “un director de matisos fins” i que, en la Júpiter, aconsegueix “una interpretació gairebé ideal” juntament amb la Berliner Philharmoniker, amb un final “ric en detalls i contrastos, emmarcat per un impuls juvenil”. Novament, un reconeixement extraordinari al seu estil clar, equilibrat i profundament musical.
La Filharmonica de Berlín ha volgut homenatjar Savall amb aquesta triple invitació, i ja ha anunciat nous compromisos: el mestre tornarà al gener per dirigir la Karajan-Akademie i al març actuarà de nou amb Le Concert des Nations i La Capella Reial de Catalunya. Una relació artística que es consolida com un dels diàlegs creatius més destacats del moment.
✨ “La batuta de Savall captiva Berlín”, escriu La Vanguardia
https://acortar.link/XxNRti
🎶 “Un concert per al record”, diu El Punt Avui
https://acortar.link/aiNJoI
🎩 “L’aparició d’un grandseigneur”, afegeix Der Tagesspiegel
https://acortar.link/p6W1Xd
🌟 “Saviesa i calidesa”, destaca la Berliner Morgenpost
https://acortar.link/9BjVgQ
Compartir