Homenatge a Marco Polo – 1a Part (1259-1276)

La ruta de la seda, tots els cants d’un viatge

Cada racó de món té el seu imaginari sonor. Músiques que acompanyen festes i celebracions; cants i danses que vesteixen el paisatge intangible de terres, per a nosaltres, exòtiques; melodies que s’han transformat amb el temps, però que mantenen l’essència d’una tradició. Cançons que s’han transmès de generació en generació i que tenen la capacitat de traslladar-nos a un lloc i un temps llunyà: que ens transporten a una Venècia noble, a una Constantinoble rica o a una Pèrsia desèrtica de fa més de set-cents anys. A lloms d’un vaixell decidit o d’una caravana immensa, acompanyarem a Marco Polo, el seu pare i el seu oncle a recórrer els països que s’estenen al llarg de la ruta de la seda, la primera ruta mundial i, per tant, una font preciosa de coneixement i descobertes.

A través del comerç –que vol dir intercanvi cultural i social, que porta implícita la idea de negociar i acordar, de dialogar i conviure– aquests exploradors i mercaders travessaran la Península Aràbiga i el Golf Pèrsic, i faran camí fins a la Xina, governada pel gran emperador mongol Kublai Khan. Entremig, coneixeran un gran rei tàrtar, Berka Khan, i faran diverses parades en un trajecte que durarà anys. De fons, ressonaran guerres de poder i reconquestes, conflictes bèl·lics i canvis de dinasties, fets històrics que sovint marquen canvis d’etapa transcendentals per una regió, però que amaguen la història petita, la del dia a dia de la seva gent. Tot plegat, ho sentirem narrat amb la veu d’un, llavors, adolescent de mirada oberta i escolta atenta: Marco Polo, amb disset anys, relata minuciosament la realitat i els costums d’aquells pobles, que li resulten fascinants.

Aquest testimoni, recollit a La descripció del món. Llibre de les meravelles, traduït i, aquí, recitat per Manuel Forcano, serà el fil conductor d’aquest homenatge. Commemorem, així, el 700^è aniversari de la mort del venecià en un concert que recull el seu primer viatge i els seus primers anys de vida. Traçarem aquest recorregut, des d’una perspectiva històrica, de la mà de Jordi Savall i la formació Hespèrion XXI, amb músics de tradició tàrtara, de Síria, Iran, Armènia, Turquia i l’Afganistan, així com d’altres d’occidentals. La música serà, per tant, el nostre taló de fons, l’escenari que pintarà l’univers més honest i essencial d’aquestes cultures.

Els textos recitats s’entrellaçaran, per exemple, amb diversos «conductus», de tradició europea: una forma musical dels segles XII i XIII composta de diferents melodies sobre textos llatins i que s’acostumava a cantar per a festes de la societat benestant i cultivada. Hi sentirem, també, llegats que són fruit de la confluència entre orient i occident, com el bizantí –quan parlem de Constantinoble, capital de l’Imperi Romà d’Orient– o l’ àrabo-andalús, quan parlem de l’Espanya musulmana. D’aquesta segona herència cultural, en sentirem la forma poètica de la moaixakha, literatura culta de tarannà eròtica amorosa que firma l’escriptor nascut a Còrdova, Ibn Zaydun.

El programa inclou, a més, una selecció de cants i danses mesopotàmiques, iranianes, palestines, turques, armènies i iraquianes, així com tàrtares de Crimea, del Khanat del Volga i del Khanat de Kazan. De la mateixa manera que llavors s’intercanviaven metalls preciosos i perfums, teles i pells, fruites i tintes, aquí els músics intercanviaran ritmes i harmonies. Sentirem, per tant, instruments d’arreu, com el ney, propi de l’Orient Mitjà, precursor de la flauta moderna i un dels instruments més antics encara en ús, o el duduk, també de vent, però de llengüeta doble i de so semblant a l’oboè. O el kamânche, persa i de corda fregada, o el kanun, de Turquia, de corda pinçada i pertinent a la família de la cítara.

Alba Nogueras