La Ruta de la Seda – 2a Part (1271-1295)
Xina, Tartària, Armènia, Sri Lanka, Pèrsia, Venècia
Si en la primera part vam conèixer un Marco Polo adolescent, que seguia els passos del seu pare i el seu oncle amb ulls plens de curiositat, enguany descobrirem un explorador ja adult que, després d’anys d’aventures a terres asiàtiques, emprèn el viatge de retorn —igualment fascinant— cap a casa. Ens embarquem novament en el seguici d’aquest mercader i diplomàtic venecià per descobrir música tàrtara, xinesa, persa, otomana, armènia; per conèixer els costums dels pobles que trobà i deixar-nos captivar pels paisatges que el meravellaren.Arrenquem a la mítica ciutat de Xanadú, residència d’estiu de Kublai Khan, situada entre rius i muntanyes, construïda amb l’objectiu d’harmonitzar l’ésser humà amb la natura. Tot seguit, ens traslladem a la bulliciosa Cambaluc —l’actual Pequín—, capital de l’imperi mongol i centre neuràlgic de l’administració i de la vida cortesana. Des d’allà, per camins escarpats, arribem a Chendu, porta d’entrada al Tibet, i avancem cap a Yunnan, zona de pas cap a Birmània (avui Myanmar), on Polo descriu pràctiques religioses insòlites, atribuïdes a «mags, encantadors de diables i servidors dels ídols» —probablement monjos budistes.Després d’aquest periple per l’interior, ressegueixen la costa est de l’imperi, on troben Quinsai, la refinada “Ciutat del Cel”, i Çaiton, el vibrant “Port de les Delícies”. Al seu pas per Yangiú (actual Yangzhou), Polo probablement ocupa un càrrec administratiu, fruit de la confiança guanyada a la cort del Khan, que encomana als venecians diverses missions diplomàtiques. Una d’aquestes els porta cap a l’oest: l’any 1294 salpen cap a la costa índia per escortar la princesa Kokachin fins a Tabriz, capital dels ilkhanides de Pèrsia. Aquesta serà la darrera missió del Gran Khan, que mor aquell mateix any: els venecians perden el seu protector i decideixen tornar cap a casa.
Travessen Pèrsia i Armènia i arriben a Trebisonda, on són saquejats i perden bona part dels seus béns. Tot i així, segueixen per mar i, ja a tocar de Venècia, es veuen atrapats en el conflicte naval amb Gènova. El 1298, Marco Polo cau presoner a la batalla de Curzola i entre barrots dicta a Rustichello da Pisa un relat que esdevindrà el Llibre de les meravelles del món, un dels testimonis de viatge més influents de l’edat mitjana. Alliberat l’any següent, torna a Venècia, on viurà fins a la seva mort, el 8 de gener de 1324, a 70 anys. En el seu testament reparteix les possessions entre les filles —Fantina, Bellela i Moreta— i allibera el seu fidel servent tàrtar, Petrus.
Però mentre els Polo travessaven continents, el món seguia girant: el 1281, els mamelucs derrotaven els mongols a Homs, aturant la seva expansió cap a Síria, i deu anys després, conquerien Acre, posant fi a la presència dels croats llatins a Palestina; paral·lelament, a Sicília, el poble s’alçava contra Carles d’Anjou en les anomenades Vespres Sicilianes. I alhora, l’Europa cristiana florí culturalment: les Cantigas de Santa Maria, les danses italianes del Laudario di Cortona o les composicions de Francesco Landini ens recorden que aquell món medieval no era ni tan fosc ni tan tancat, sinó moltes vegades lluminós i ple d’esperança.
Alba Nogueras





Fotos: Eric Altimis
Compartir